Això és una molt bona notícia, és d’aquelles que molts cops passen inadvertides per molta gent, fins i tot pels informàtics. No és però una qüestió purament tècnica, es tracta d’alguna cosa més important. Es tracta, entre d’altres coses, de tenir la tranquil·litat que podem desar un document (que és nostre i on hi tenim informació nostra) i que el podrem continuar usant d’aquí 10, 20 anys…
El format PDF no era lliure fins ara, si, tenim el PDF Reader que és gratuït, i molts generador de documents PDF també gratuïts, però les especificacions del format, allò que diu com es generen, guarden i visualitzen aquests documents continuava essent propietat d’Adobe. I això vol dir que qualsevol dia ens podien dir, doncs ara farem pagar per usar-lo, o fins i tot, farem il·legal usar-lo i us farem comprar la nova versió PDF x.x.
Amb l’estandardització ISO del format aconseguim que l’evolució del format sigui responsabilitat d’una autoritat que ha de vetllar per nosaltres, i tanmateix ens garanteix que en un futur l’hem de poder continuar usant. Hem anat veient com cada cop més s’usa aquest format s’usa en l’intercanvia d’informació (factures electròniques, catàlegs, processos de preimpressió…) i per això cada cop era més important i necessari aquest pas.
Per què ha fet ara això Adobe? Doncs segurament la força que està agafant l’estàndard OpenDocumentFormat hi ha tingut molt a veure, recordem el litigi que va fer que un estat dels EUA declinés usar el Microsoft Officce a totes les seves administracions per que els seus formats de fitxer no eren oberts.
Crec que ara si, mica en mica, les grans empreses li comencen a veure les orelles al llop. O més ben dit, crec que ja se’ls comença a veure el llautó. Duen ja massa anys reinventant la roda i venent-nos noves versions d’aplicacions que son el que son (com per exemple un processador de textes) a preu d’or. Crec que ara si, comença a arribar una nova era de llibertat d’elecció, de formats, d’aplicacions i entorns.
Queda encara molta feina per fer.