Massa sovint quan utilitzem el nostres ordinadors deixem que altres persones decideixin per nosaltres, en escriure una carta, en enviar un correu electrònic, en navegar per Internet… fins i tot en posar l’ordinador en marxa. Que de què estic parlant? En el món del software (en català programari) com en el món real, hi ha empreses que es dediquen a vendre els seus productes. Fins aquí tot normal. Però què passaria si en comprar un cotxe de la marca X ens obliguessin a posar-hi sempre benzina de la seva marca? Potser ens seria igual i aniríem sempre a les seves betzineres, però potser no en tenim cap a prop, o potser és molt més cara que les demés… i si algun dia decideixen no fabricar-ne més? Quedaria el nostre cotxe inutilitzat? Doncs bé, una cosa similar ens pot passar amb el software. Utilitzem el sistema operatiu que ve instal·lat en comprar un ordinador nou sense pensar-hi, demanem que ens hi instal·lin la darrera versió de tots els programes imaginables, i que segurament no farem servir mai… i molts cops, la majoria, son còpies que no hem pagat. Ens diem a nosaltres mateixos que no passa res, que no ens costa ni cinc tenir tot això i que si jo no els pago els diners que val aquest software no faig mal a aquestes grans empreses. Potser és cert en part, però també és cert que amb això estem creant un estàndard de facto, i amb això fem que els qui s’ho poden permetre, i les administracions, acabin fent grans despeses en programari. Un problema que es deriva d’aquesta situació és la dependència, acabem estant lligats de mans i peus a la voluntat d’aquestes empreses, si un dia decideixen deixar de donar suport al programari en que es basa els nostre sistema informàtic, ens veurem obligats a tornar-nos a gastar els diners en la nova solució que ens proposin. Però i si simplement deixen de fabricar-lo o l’empresa desapareix? D’aquesta mena de programari en diem doncs software propietari, doncs tot i que haguem pagat una important suma de diners l’únic que estem adquirint és el dret d’utilitzar un programa que continua essent propietat de l’empresa que ens l’ha venut.

Hi ha alternatives? Hi ha alternatives

I davant d’aquesta situació què podem fer? Gràcies a l’aportació desinteressada de molts usuaris i a la facilitat de comunicació que els ha ofert Internet ha aparegut el concepte de programari lliure. Quan un desenvolupador publica un programa, defineix les condicions d’ús a que s’ha de sotmetre l’usuari. Aquestes condicions, que formen la llicència del software, son les que ens diuen si el podem copiar, en quants ordinadors el podem instal·lar, si tenim dret a modificar-lo… Si en el cas del software propietari dèiem que el propietari ens “deixava” fer servir el seu programa, en el software lliure el seu creador ens deixa fer el que vulguem, el podem copiar per donar-lo a un amic, podem col·laborar per millorar-lo, o fins i tot podem modificar-lo. Si tenim coneixements de programació podem participar en el desenvolupament d’un programa, o si volem podem fer-ne una versió personalitzada. L’únic que hem de fer és que la nostra versió mantingui la llicència sota la qual es va fer l’original, així que hem de deixar que qui vulgui pugui copiar o modificar la nostra versió.

El negoci del software perilla?

De cap manera. Aquest entorn ens porta cap a un canvi de mentalitat, un nou model de negoci. Si fins ara pagàvem a empreses, normalment nord-americanes, per fer servir el seu programari, ara què passarà amb tota la gent que viu d’això? Les llicències GNU/GPL, les que utilitza el codi lliure, no prohibeixen que es pugui cobrar per la feina feta. Podem cobrar els serveis que li oferim a una empresa per instal·lar-li un sistema basat en software lliure, o per fer-li una versió personalitzada, o fins i tot li podem vendre un CD amb software lliure, sigui com sigui el que estem cobrant és sempre un servei, mai la “venda” d’aquell software. Aquesta mentalitat pot propiciar que arreu del món hi apareguin empreses especialitzades en serveis informàtics completament independents de les grans empreses americanes. L’ús de software lliure però no és només una qüestió econòmica. Imaginem-nos que tots els sistemes informàtics dels governs de tot el món utilitzen programes dels que no en sabem res. És a dir, només els seus creadors americans, i el seu govern, saben realment què esta fent aquell programa per dins. Pensem en les muntanyes de dades que contenen, no us sembla perillós? El software lliure permet que tothom estudiï el seu codi i per tant tots hi podem trobar errades per tal que siguin solucionades el més aviat possible.

I jo què puc fer?

Aquesta és la pregunta que es fa un usuari normal quan li expliquem això, si no sóc programador què puc fer per col·laborar? Doncs per exemple si tenim un bon nivell de català podem col·laborar en la traducció del software posant-nos en contacte amb la gent de http://linux.softcatala.org, on hi ha una llista de manuals i programes esperant a ser traduïts al català. Gràcies a això al món del software lliure és on podem trobar més eines en Català. O més senzill encara, utilitzant software lliure. Us posaré algun exemples: OpenOffice (www.softcatala.org/projectes/openoffice) és compatible amb el Microsoft Office i el seu cost es zero, davant dels 400€ que ens pot costat una llicència de l’Office. Mozilla (www.softcatala.org/projectes/mozilla) és un projecte que inclou navegador (alternativa a l’Internet Explorer), programa de correu (alternativa a l’Outlook) i moltes altres característiques que fan que sigui molt més potent que els seus adversaris. El GIMP (www.softcatala.org/projectes/gimp) és un programa gratuït de tractament d’imatges que mica en mica es va acostant a les funcionalitats del Photoshop, que val més de 1.000€. MySpell (www.softcatala.org/projectes/myspell) és un corrector ortogràfic en català, basat en la filosofia de codi lliure, que funciona amb OpenOffice, Mozilla i d’altres programes. Amb ell mentre escrivim en català anem rebent suggeriments de correcció. Com podeu observar, tots aquests programes treballen en català, així que encara tenim un motiu més per utilitzar-los.

I per als més atrevits?

I si existís una alternativa al propi sistema operatiu? (que a nivell d’usuari sol ser alguna versió de Windows). Doncs existeix, i no una si no moltes. El màxim exponent de la filosofia de codi lliure és el sistema operatiu GNU/Linux. Es tracta d’un conjunt de programes tots sota codi lliure, i que per tant podem copiar i utilitzar gratuïtament, que ens permeten viure completament sense software propietari. Una avantatge del programari lliure és que han sorgit moltes versions d’aquest sistema, el que se n’anomenen distribucions. Cada una esta enfocada a un tipus diferent d’usuari, i un cop més en tenim vàries que es troben parcialment traduïdes al Català. Evidentment tots els programes que he anomenat més amunt tenen les seves versions per a GNU/Linux i per tant podem treballar amb aquest sistema fent tot allò que necessitem, gratuïtament i en català. Per introduir-vos en aquest món us recomano Knoppix (www.softcatala.org/projectes/knoppix), una distribució que podeu utilitzar sense necessitat d’instal·lar-la al disc dur. Només necessitem tenir-la copiada en un CD, i posar-lo a l’ordinador abans d’arrencar. Per als més atrevits us recomano que us passeu per http://linux.softcatala.org i us recomanaran altres distribucions com ara Mandrake per veure tot el potencial de Linux.

Internet és un exemple clar de la validesa d’aquest model, la gran majoria de planes web treballen sobre ordinadors que funcionen exclusivament amb software lliure. Evidentment queda molta feina per fer, alguns camps de la informàtica amb aplicacions molt concretes potser mai podran ser resolts amb programari lliure, però per a tot aquell programari genèric que utilitzem habitualment no hi ha dubte que és la millor solució.

No és més lògic doncs comprar un cotxe sabent que podem posar benzina en qualsevol lloc? I si n’hi hagués de gratuïta? Pagaríem per rebre el mateix? Així doncs, sense presses i sense capficar-vos, us animo a que aneu tastant aquest món. Proveu l’OpenOffice, el Mozilla, i més endavant si us atreviu el Linux. Us animo a que aposteu per el software lliure, jo ja ho he fet!

Pol Maresma / PolNetwork.com

(article publicat al número 43 de la revista ENS // www.santpol.org)