Temps lliure

[Via Quands.cat] SPAM és una marca d’embotits enllaunats… però arran d’un programa d’humor de Monty Python, es va començar a associar el nom d’SPAM amb tot allò que es repeteix contínuament. El vídeo d’aquesta actuació és:

http://www.youtube.com/v/HqZIFSEusP0

El text del guió.

Fa unes setmanes que m’estic veient amb una vella amiga… Un parell de cops per setmana ens trobem i passem l’estona plegats. Junts hem passat moments molt bons, hem rigut i xisclat, i també ens hem fet mal mútuament, normalment sense voler, a vegades veient-ho a venir.

Us presento a la meva amiga…

[ actualitzat 31/5/6 ]

us passo un parell d’imatges

Sentim a parlar d’estafes bancàries, d’ús il·lícit de números de targetes de crèdit, de compres que mai arriben a casa… per tant hauríem de suposar que Internet és un lloc poc segur per a realitzar-hi qualsevol mena de transacció, oi? O potser no? Segur que Internet és el “culpable” d’aquests fets?

Internet per si sol no està capacitat per fer aquestes coses, només és un mitja de comunicació, res més, i per tant no li podem atribuir les culpes de res. Les persones, amb la seva bona o mala fe, són les que utilitzen aquest mitja per treballar, formar-se, divertir-se o, per fer mal. A Internet hi ha estafadors, és clar, però no n’hi ha també als carrers més cèntrics de les grans ciutats? Són per aquest motiu culpables els carrers? Què fa que en passejar per aquests carrers siguem o no un blanc fàcil? El sentit comú i la precaució.

Si se’ns acosta una persona dient que treballa a la nostra entitat bancària i demanant-nos les nostres targetes amb els seus corresponents pins, les hi donarem? I si ens venen a casa dient que pertanyen a la companyia del gas i volen corroborar les nostres dades bancàries, les hi donarem? I si ens truquen d’una empresa que desconeixem oferint-nos un producte més barat que a d’altres llocs, els hi comprarem?

Per als usuaris normals us recomano actuar amb sentit comú. Si voleu accedir a serveis de banca per Internet feuho sense por, però guardeu bé les claus d’accés i no hi accediu mai des d’enllaços, feu-ho sempre teclejant l’adreça del banc al navegador. Si voleu comprar per Internet feu-ho, però feu-ho a tendes de les quals en tingueu bones referències, i en sistemes de subhasta fixeuvos en l’històric del venedor. Per a més seguretat podeu utilitzar sistemes de pagament com Paypal (www.paypal.com) o targes de crèdit virtuals, aquestes targes no estan vinculades a un número de compte i necessiten ser carregades abans de fer un pagament. No reveleu mai les vostres dades de cap mena a ningú que us les demani per Internet, ni els bancs ni les tendes fan aquesta mena de peticions. Normalment aquests lloc web disposen d’un apartat on vosaltres mateixos podeu modificar quan vulgueu les vostres dades.

D’altra banda, el correu electrònic (e-mail) tal i com el coneixem avui en dia no és una eina del tot segura. Algú amb uns coneixements més o menys avançats podria enviar missatges fent-se passar per un altre, o fins i tot interceptar un missatge que no vagi destinat a ell. Per tant hem de desconfiar també del correu electrònic? Jo us diria que no. Com abans, és una qüestió de sentit comú i precaució. Quan hem d’enviar per correu alguna documentació molt important, i ara em refereixo al correu postal, segur que ho farem per correu certificat o amb alguna altra forma similar. Oi que no voldríem que quedés en una bústia a l’abast de tothom? Doncs igualment, el correu electrònic ens ofereix eines per a certificar l’autenticitat dels missatges, així com assegurar que arribin intactes sense que puguin ser interceptats per ningú. Existeixen mètodes de seguretat, com ara la signatura o els certificats digitals (www.catcert.net) i l’encriptació de missatges (www.gnupgp.com), que ens permeten certificar l’autenticitat dels missatges rebuts, així com dels llocs web que visitem.

La signatura digital és un sistema que ens identifica a la xarxa, i ens permet també accedir a nous serveis oferts per organismes públics com ara la Seguretat Social, Hisenda, Generalitat… Més endavant les empreses es veuran a abocades utilitzar sistemes d’aquest tipus per assegurar les seves comunicacions, i a la fi, arribaran a l’usuari final. A mida que aquests sistemes vagin essent cada dia més simples els anirem incorporant als nostres hàbits de navegació i comunicació.

Hem parlat dels sistemes d’estafa que utilitzen la bona fe de les persones per fer mal, no vull deixar de banda els atacs que podeu rebre mitjançant virus o programes maliciosos… però això és un altre article. Per tant us animo a no tenir por d’Internet, a utilitzar les noves eines que ens ofereix. I us animo també a utilitzar el sentit comú i la precaució. Feu-vos sempre una pregunta, és lògic això que em demanen?

Jo ja ho he fet!

(Article publicat al número 44 de la revista ENS www.santpol.org/ens )

Nova versió del lector RSS que faig servir, per mi és força bó, i a la nova iteració hi ha algunes millores interessants.

http://www.feedreader.com/

Acaba de fer un petit xàfec, d’aquests que no fan mal, però també d’aquests que no fan prou bé. Ja ni tant sols recordo quan feia que no plovia, el que se és que encara no tenia conectat a les canonades el dipòsit d’aigües pluvials que vàrem instal·lar a casa, i això em fa ràbia! Tret d’això la pluja em recomforta (crec que algun altre dia ja us ho havia dit), què hi farem, a mi la pluja m’agrada.

Siusplau pluja, vine…

Aquestes fotos no son d’aquesta setmana, son del passat hivern, un dijous qualsevol en un local de Mataró amb molt bon ambient!