Tènac va ser una bona època de ja fa uns quants anys… bé, de fet era un grup musical que vaig tenir amb el qual vàrem gravar fins a 4 maquetes de temes propis. Feiem pop-rock en català, diuen que amb influències del pop-rock americà dels 80-90, diuen també que potser vàrem arribar un pèl tard a la primera fornada de grups en català. Va ser una època que em va aportar molt musicalment, les actuacions que vàrem fer en petits i grans escenaris em van donar una bona base. Tanmateix va ser el grup amb el que vaig les meves primeres gravacions. Les primeres gravacions com a músic i com a tècnic. Primer va ser l’època de les gravacions en un petit Porta-Studio de quatre pistes, a vegades amb bateria (l’amic Xavi) i a vegades amb ritmes programats (per l’amic Xavi). Em va permetre però entrar per primer cop en un estudi, l’Estudi El Magatzem on ara faig de tècnic. Potser sense aquest fet ara no estaria fent de tècnic de so, “Ves a saber” (era el nom d’una cançó).
Pel grup hi va passar un bon grapat de gent, Xavi Espàrrech, Jordi Ruiz (piz), Quim Pujol, Lluis Jodar, Anna Morales, Pep Anglas…
Amb el temps però vas veient que tots els grups (menys els Rolling Stones…) tenen un inici i un final, i que el millor que en treus son els coneixements musicals i les experiències personals. Va ser també quan em vaig adonar per primer cop d’una cosa, vaig tenir per primer cop la sensació de saber que al cap d’uns anys continuaria tocant amb alguns d’aquells companys, i amb d’altres no. No és només una qüestió personal, ni tampoc és únicament un tema de qualitat musical, les dues qualitats s’han d’unir per tal de tornar a coincidir amb un músic.
Per cert, després de més de 10 anys d’aquells inicis continuo tocant amb el meu amic Xavi, i se que hi continuaré tocant durant molt de temps.
Ben aviat us penjaré uns MP3 d’alguns temes que van anar a les nostres maquetes, per sentir una mica de nostàlgia…